pe ünn-a prinçipessa e u l’ha pregâ de fâ ün ballu cun lé. Maria a l’ha aççettôu e doppu u ballu a l’ha avüu in regallu ün anellu.
Ünn-'âtra seia u figgiu du rè u l’é andaètu turna a-u ballu e Maria a gh’é andaèta anche lé vestia da só bella roba cû de stelle. Han ballôu turna insemme e aa fin du ballu u gh’ha regallôu ün âtru anellu. U stessu u l'è successu ünn’-âtra seia.
Ma poi u figgiu du rè u s’é ammarottìu[sic] perchè u nu truvâva ciü a bella prinçipessa e Maria a l’ha dumandôu aa reginn-a u permessu de fâghe ünn-a minestra per guarîlu.
A-u primmu cüggiâ de minestra, u prinçipe u l’ha attruvôu i trèi anelli che u l’aveiva regallôu aa só guardiann-a de oche sensa cunuscila.
Allua u l’ha faèta ciammâ e lé a gh’é andaèta davanti vestia da só bella roba cû da lünn-a che a l’aveiva a primma seia du ballu. Sübitu u l’ha ricunusciüa e u l’ha dumandôu a só pappà e a só mammà u permessu de spuzâla. Lû ghe l’han daètu bèn vuentea perchè aveivan cunusciüu che Maria a l’ea ünn-a figgia brava.
anello. Lo stesso avvenne un’al tra sera. M a poi il figlio del ré si am malò perché più non trovava la bella prindpéssa, e M aria do m andò alla regina il permesso di fargli una minestra per guarirlo. A lla prima cucchiaiata di mi nestra, il principe trovò i tré anelli che aveva regalato alla sua guardiana di oche senza co noscerla. A llora la fece chiam are ed ella gli andò davanti vestita del suo bell’abito color di luna che aveva la prim a sera del ballo. Subito la riconobbe e dom an dò al babbo e alla mamma il permesso di sposarla. Essi glielo dièdero assai vo lentièri perché avevano cono sciuto che M aria era una fan ciulla buona. Così per aver detto « Gesum m aria » prim a soffrì, ma poi di venne principéssa e poi regina.